Sóc triatleta

Portava setmanes esperant aquest dia. La idea de debutar en una triatló m'ha fet passar nervis fins al final. Vaig escollir una triatló que fos relativament petita, una on hi participessin poques persones i la pogués fer amb tranquil·litat. El preu era econòmic, i el lloc molt maco. A Empuriabrava, Costa Brava. Triatló Empuriabrava

En Xavi i jo vam carregar bicicletes i motxilles al cotxe. Ben d'hora per la tarda ja estàvem de camí a Empuriabrava, on ens esperaven en Xavi C i Ivan. Vam anar a recollir els dorsals, a fer el reconeixement del circuit, i cercar boxes. Necessitàvem visualitzar-ho tot. Com que ens va sobrar temps vam aprofitar per posar-nos el banyador i anar a mar. La temperatura de l'aigua prou acceptable, permetent anar l'endemà sense neoprè. La profunditat no era gaire pronunciada (hauriem de córrer per tirar-nos a l'aigua al començar). Tot i això no vam poder nadar, que és el que més ens interessava, ja que la mar estava remoguda i hi havia moltes onades. Jo només esperava que demà no ens trobéssim amb un panorama similar, i que ni se li acudís bufar el vent de tramuntana. Tot i que el pronòstic del temps pel diumenge semblava ser acceptable; temperatura de 20ºC, núvol, vent a 11km/h, sense pluja pel matí.

A les 20:00h assistiem al Brieffing on ens van explicar algunes especificacions de la carrera. El circuit a mar i seguiment de boies, la prohibició de realitzar "drafting" (anar a roda), els punts d'avituallament, el circuit en contra rellotge al córrer... Jo tenia el meu esquema mental amb el circuit i tot el material que necessitava i l'anava repassant cada dos per tres. Una cosa que em va sorprendre és el nivell que vaig veure a la xerrada. Ens van dir que l'assistència havia estat molt superior a la que s'esperava per aquest any.

Abans d'anar a dormir, ho vaig deixar tot preparat. Quina escampada de material! Tritraje, top, ulleres natació, gorra natació, etiquetes amb dorsal, dorsal i portadorsal, sabates ciclisme, bicicleta, bidó, mitjons, ulleres, casc, gels, aigua, bambes córrer, tovalloleta, xancletes... Quins nervis!!! Aquella nit vaig dormir bé fins que em vaig llevar a les quatre del dematí. Des d'aquell moment em va ser impossible somiar de nou i no feia més que pensar amb la triatló.

A les 6:00h ens sonava el despertador. Esmorzar, preparar material, parlar una mica de la carrera, i cap a la cursa! A les 8:00h preparàvem el material a boxes. Els nervis els notava a flor de pell. A les 9:00h donava sort als dos Xavis en el seu inici a la triatló olímpica. En aquest mateix moment també van arribar els meus pares amb uns amics; venien tots a veure el meu debut, quina il·lusió!! Em tiro a mar a fer algun llarg per escalfar.

A les 9:40h desitjo sort a l'Ivan i em col·loco en el meu punt de sortida. En cinc minuts em toca a mi. Miro les cares dels que estan al meu costat. Veig nervis i il·lusió en les seves mirades. Tot se'm remou per dins, que comenci el compte enrere d'una vegada sisplau. Visualitzo els primers moviments que faré. Tranquil·la, respira, si ho faràs bé. Ja ens anuncien el compte enrere i em preparo a fer l'sprint. No em dona temps a pensar gaire, perquè ja em trobo llençant-me com una fletxa cap a la mar. Tinc molta adrenalina corrents per la meva sang; Ja ha començat.

Els primers metres només veig bombolles davant meu i xoco amb braços i cames. No vull estresar-me i lluito per fer-me lloc a mar. Busco algun espai més tranquil que em permeti anar al meu ritme. Em donen algun que altre cop, m'agafen cames en una ocasió, però això ja sabia que passaria. En general la natació molt bé, vaig poder controlar el caos aviat, no vaig tenir cap incidència i us juro que se'm va fer curta. 750m ben bons amb un temps de 13' i poc. Arribo a la sorra i surto tant ràpid com puc, mig marejada, però sento de fons "vinga Júlia!!! Molt bé!!!" i m'animo moltíssim i em surt un somriure de la cara. No em puc entretenir gaire, he d'anar ràpid cap a la transició.

Em sento molt estranya en el moment de pujar a la bicicleta. Mai havia practicat aquest canvi. Encara anava xopa de l'aigua i tenia el cap mig enterbolit. Pedaleja, pedaleja, agafa ritme i aguanta. Ja no estàs nedant. Se'm va passar ràpid quan em vaig trobar pedalejant amb tothom. Em passaven uns bixarracos amb cabres i flipava. Em vaig indignar en veure algun grupet pioner fent drafting, però jo anava a lo meu. Vaig tenir un error molt greu, típic de novata que encara no sap com van les coses. Jo tenia molt clar que havia de fer dues voltes, i en el moment que havia d'iniciar la segona un home de l'organització em va indicar per una altre direcció. Em va estranyar però li vaig fer cas, i en un tancar i obrir d'ulls em vaig trobar liada anant de camí a boxes. Per megafonia sentia "tenim la primera noia de l'olímpica arribant a boxes". Jo morta de la vergonya no sabia ni per on sortir d'allà. El públic em va animar i ho vaig agrair, però em va agafar una cabrejada impressionant amb mi mateixa. Era surrealista. Vaig fer la segona volta maleïnt-ho tot i amb por de que em desqualifiquessin. Més tard vaig saber que no vaig ser la única en cometre l'error i això em va tranquil·litzar. Però és la típica anècdota que recordaré sempre.



Vaig deixar la bici tant ràpid com vaig poder i em vaig calçar les bambes. Sóc conscient que aquesta és la transició més complicada, i per això l'havia practicat varies vegades durant les últimes setmanes. Tenia la musculatura tensionada de la bici i acostumada a una cadència ràpida. Fins el primer km no vaig poder començar a córrer amb un ritme acceptable i en el qual em sentís còmode. Però en aquest moment és quan va sorgir un inconvenient que fins llavors havia passat per alt; la calor. M'agobiava bastant, i per tant intentava no pensar-hi gaire. M'animava amb la idea de que estava en la última disciplina, i que estava fent prou bé el meu primer triatló. Però notava tota la solana en cada centímetre de la meva pell, veia a tothom a la platja tranquil·lament i em descoratjava. "Ritme constant Júlia, ritme constant, ves fent". A l'avituallament vaig agafar dues ampolles d'aigua. La primera me la vaig llençar tota per sobre i amb l'altre em vaig dedicar a treure'm la sal de la cara i refrescar boca. Després d'allò em vaig sentir renovada i és quan vaig poder augmentar el ritme avançant alguns participants. Última recta final, ja veia la meta. Quina il·lusió, estava arribant. I sí, allà estava, veient els meus pares i amics a meta cridant-me. Vaig arribar molt contenta i satisfeta de la feina feta. Sí, he vençut la meva pròpia batalla. A més, havia aconseguit el meu objectiu personal: passar-ho de conya en el meu primer triatló.

Al final un temps de 1:30:09. Més que contenta sabent que és el meu primer triatló, i al final no em van desqualificar cosa que els hi vaig agrair moltíssim. Al veure els resultats em vaig adonar que la noia que va quedar 3ª en la categoria de SUB30 Femení només m'havia tret dos minuts!. Si no m'hagués passat lo de la bicicleta segurament hauria pogut rascar alguns minuts i ves a saber, potser hauria fet pòdium i tot. Això ja hagués estat massa!! M'emporto un bon record de la primera triatló, i els errors em serveixen per aprendre de cara la pròxima. A seguir millorant, i el meu principal objectiu per ara: Entrenar transicions!

Els millors dels millors

P.D: Faul & Wad Ad vs Pnau "Changes" https://www.youtube.com/watch?v=Cj25UpcBDt0