domingo, 11 de octubre de 2015

Road to Behobia

Tan sols em queda un mes de preparació per enfrontar-me a la mítica Behobia. Behobia és una cursa d'atletisme que es celebra al País Basc, un trajecte que va des de Behobia a San Sebastián. Un total de 20k, generalment coneguda per les seves conegudes i temudes pujades.
Una de les coses que caracteritza aquesta cursa és que des del minut cero fins que finalitza el trajecte hi ha moltes persones animant. I literalment puc dir, després de participar-hi l'any passat, que el públic "et porta". Vaig tenir tants sentiments a flor de pell i tant bones sensacions, que no me'n he pogut estar de repetir aquest any. És una cursa molt maca, d'aquestes que et fa entendre el perquè encara segueixo corrents.
Tot això sona molt idíl·lic, però també he sentit a dir que la behobia només es gaudeix de veritat la primera vegada, que les següents ja penses en deixar constància de la feina ben feta amb una bona marca. Segur que part de raó tenen. Està clar que no sentiré la màgia del primer cop, però espero que com a mínim sigui capaç de reviure alguna cosa similar. Tant de bo torni dient que ha estat una sensació idèntica, però el cert és que mai es viuen les coses dues vegades de la mateixa manera. I això ho tinc ben clar. Però mira, no hi tinc res a perdre, i vull tenir la meva segona versió de la behobia, i no per això deixaré de copsar amb la màxima intensitat cada moment.

Perfil del recorregut de Behobia
Ja us podeu imaginar que aquestes últimes setmanes he hagut de canviar el xip de "natació" que portava força incorporat pel de "córrer". Els canvis mai són fàcils; però són necessaris. I més quan t'has plantejat un gran objectiu. Vull arribar a la behobia en bona forma, i això només s'aconsegueix amb entrenament. Tinc sort de pertànyer a un club, perquè fer tota la feina en grup és molt més agraït que haver-la de fer sol. Així que agraeixo la "vuelta al cole" que vaig tenir al setembre, o en el meu cas; la "tornada a la rutina d'entrenaments a pista", que m'ha provocat posar-me les piles el més aviat possible, compartint suor amb els companys/es.

La preparació dels 20k de la behobia requereix un entrenament extensiu. Això vol dir tornar al rodatge llarg que he tingut abandonat durant alguns mesos. La "vuelta al cole" no va ser gaire dolça, tenint en compte que tenia la musculatura preparada per nadar, i la de córrer estava preparada per suportar distàncies curtes. El canvi de xip va ser radical, perquè els meus entrenaments es van adaptar al meu nou objectiu. De cop em vaig trobar planificat al meu calendari distàncies de 14k que no podia dur a terme. No aguantava tants km al ritme que tenia marcat i se'm feia una muntanya. He hagut de recordar constantment a les meves cames que també solien córrer distàncies de 10k, per això aquestes últimes setmanes els meus entrenaments han estat enfocats en el córrer. Hi he estat treballant; he hagut de fer fort el meu punt dèbil. Ara sembla que començo a veure alguns canvis, i espero que no sigui només una percepció subjectiva.


Durant aquestes setmanes i el que em queda m'he proposat anar com a mínim un dia entre setmana a fer un entrenament amb el grup, on fem majoritàriament sèries i alguns exercicis de tècnica. Per una banda, per tenir entrenaments de qualitat. I per altre, perquè veure els del grup és un punt extra d'energia! Un altre dia el passo al gimnàs a la sala de peses, o segons el meu vocabulari; de tortura. No m'agrada gens, però és necessari per tenir uns músculs resistents que suportin tota la càrrega que els exigeixo. A més, sense força, ja pots córrer el que vulguis que no serveix per res. Per últim, els caps de setmana realitzo una o dues sortides llargues, on sovint m'endollo la música a les orelles i em deixo portar. I tot això sense oblidar que també nedo i pedalejo!!

Per no cremar-me amb els entrenaments, en dues setmanes competiré juntament amb alguns components del club en el "cross popular de sants", una cursa de 10k. Així tindré una dosis extra de sentiment de competició per no oblidar l'adrenalina que això produeix. I n'estic segura que m'ajudarà a entrenar amb més ganes, i també em servirà per posar a proba tot el que he fet durant aquest mes. Serà la cursa amb la que iniciaré la temporada. I escolta'm, benvinguda siguis!

P.D. Jo ara mateix m'esforço per ser: "Harder, better, faster, stronger", com la cançó de Daft Punk.

No hay comentarios:

Publicar un comentario