Som diverses les persones que ens presentem a la piscina amb peces ben arrapades marcant la silueta del nostre cos, amb un gorro i ulleres que no afavoreixen a ningú però que ens deixen en l'anonimat. Malgrat no conèixer-nos de res, compartim un espai que resulta molt íntim, i de forma indirecta, ens donem companyia mutuament. Nadem en silenci un al costat de l'altre, creuant-nos sovint i formant petits onatges com a senyal de presència. Actualment nado com a mínim mitja hora. Com a màxim... Bé, fins que els meus dits queden arrugats. Tot i això, considero que el plaer dels primers 25 metres és inigualable. Aquestes primeres braçades sempre són especials, per fi em trobo dins l'aigua, on aconsegueixo que es dissolguin totes les meves preocupacions. La natació és motivadora perquè es millora amb facilitat, però també és desagraïda, perquè la musculatura fàcilment s'oblida de tot l'esforç invertit.
Per nadar bé considero que hi ha dues coses que són primordials: primer de tot, tenir una bona tècnica, i després, coordinar-la bé amb la respiració. La tècnica requereix temps, perquè és un cúmul de molts petits detalls. Però és sorprenent com poc a poc ets conscient que els vas incorporant, i ja et surten de manera autònoma. Durant el transcurs dels meus entrenaments acostumo a fixar-me específicament en diferents parts. Per exemple, un dia focalitzo la meva atenció en com introdueixo les mans dins de l'aigua, i em dedico a buscar la manera en com em sento millor i li trec més profit. Un altre dia em fixo amb la curvatura de l'abdomen, o en cap on dirigeixo la mirada al nadar, o també en treure el mínim possible la boca per respirar... Són moltes coses que requereixen la meva atenció, però al final sempre aconsegueixo trobar l'equilibri en totes elles i ho acabo coordinant tot com vull de forma inconscient.
Hi ha moltes persones que tenen la idea errònia de pensar que com més ràpid moguin els braços més ràpid aniran. ERROR! Jo també ho he hagut de desmentir per creure-m'ho. Tot consisteix en aprofitar el màxim cada braçada. Una vegada em van dir una cosa que sovint ho tinc present: "fes cada braçada com si volguessis tocar l'horitzó". I així ho faig; m'allargo com un xiclet per arribar al punt més distant, i jo tinc una avantatge: presento una bona envergadura, així que li trec profit. La força dels braços i esquena és primordial, i si accentues aquesta força amb una patada ben coordinada encara en treus més profit. Sí, sí... petits detalls.
Fa poc vaig introduir un canvi important en els meus entrenaments que ha marcat un "abans" i un "després". He aprés a fer el famós viratge. Em va costar... Però he estat tossuda i poc a poc he aconseguit fer tots els meus entrenaments girant d'aquesta manera. Us ho recomano a tots/es. En contra del que m'esperava, no em trenca el ritme. Aprofito la inèrcia de la velocitat per fer la volta gairebé sense esforçar-me, i sortir amb impuls és molt més motivador. I al final de tot, resulta que he aconseguit tornat a baixar marca :-)
Però al cap i a la fi, el més important és; què faig per aguantar 2500m d'entrenament sense sentir-me com un peix en una peixera donant voltes al mateix circuit? Hi ha persones que odien nedar a piscina, jo crec que el que els fa falta és no fer repetitius els entrenaments. Hi ha molts tipus d'exercicis i tenim sort de poder tenir material específic. Cal intercalar entrenaments de tècnica amb alguns de resistència i també de velocitat. Una cosa està clara; les sèries formen part del meu estil de vida dins l'aigua.
Sèries de tots tipus; velocitat, sèries crol amb pullboy, aletes, pales, amb estil de braça, esquena, tècniques de remada, de braçada... I m'encanta innovar amb noves propostes! El que intento fer sovint al final de l'entrenament és fer alguna tirada llarga de 20 piscines (500m) o 30 piscines (750m). Una vegada tens marcada la teva velocitat de "crucero" només cal deixar la ment tranquil·la i deixar-se portar. I creu-me; si agafes un bon ritme t'és igual fer 20 piscines que 40.
Per acabar us diré una veritat com un temple: El que més em motiva és quan em trobo algú al carril del costat que nada amb una bona tècnica i a més té un bon ritme. Em "pico" silenciosament i sanament, i intento seguir-lo. És una bona manera de no quedar-me en la zona de confort i forçar-me una mica, i aconsegueix fer els entrenaments una mica més diferents.
Recomanació: Si et crida l'atenció l'aigua, dona-li una oportunitat. No t'avergonyeixis de res i tira't a la piscina, intenta nedar. No tinguis por a l'aigua, que el nostre cos flota i només passa desapercebudament per sobre. Comença per poques piscines i si et motiva deixa't portar. És un dels esports més complerts i val la pena.
P.D: Esto es como el mar, quien conoce alguna esquina? "Acabo de llegar", Fito&Fitipaldis
